|
<volver al índice
Tibidabo (4 mesos després)
PLATAFORMA SOS TIBIDABO
Madrazo, 50, 2º 2ª 93 212 59 65 - 93 209 89 84
08006 Barcelona
sostibidabo@gmail.com
MORT AL TIBIDABO
Des del novembre del 2006 l'Associació de Veïns del Cim del Tibidabo, SOS Tibidabo, la Plataforma SOS Tibidabo, juntament amb 30 entitats adherides i el suport de més 40.000 signatures, han intentat per via judicial, per via normativa municipal, per via d'accions mobilitzadores, enviant escrits a alts càrrecs polítics, culturals i científics, evitar la tala de les alzines de l'alzinar madur i sa, ecosistema catalogat i en vies de protecció, ubicat en el Parc d'Atraccions del Tibidabo, al Cim del Tibidabo, dintre del Parc de Collserola.
Malgrat els esforços legals, normatius i socials, l'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Hereu, i el seus co-cervells i ecos (PATSA, B:SM, entre altres) el 15 d'abril de 2008, sense haver acabat el termini de presentació normativa i amb actitud stalinista, van talar un gran nombre de les alzines de l'alzinar, amb la conseqüent mort del sotabosc i de les arrels de les alzines no talades, així com la fauna i avifauna. A dia d'avui els responsables d'aquesta gran destrossa han declarat als medis de comunicació que no caldria destruir-ne més per instal.lar la muntanya russa gegant, excusa oficial per arrasar aquest emblemàtic alzinar. Els que el defensem sabem de sobres que aquesta tala es clarament insuficient per ubicar la enorme andròmina i que tot l'alzinar anirà a baix. , destruint una altra part de la natura del Parc de Collserola. Natura de vital importància per la salut i qualitat de vida dels barcelonins per la seva aportació plujosa i oxigenació. El temps demostrarà que aquest CRIM ECOLÒGIC ha estat inútil i que només ha estat efectuat pels propis interessos econòmics dels governants d'avui (PSC i IC-EV) a la ciutat de Barcelona i de tots aquells sectors que tenen com a objectiu convertir el Parc d'Atraccions i part del seu entorn en equipaments i urbanitzacions de luxe.
Els artífexs del projecte, Jordi Hereu, Carles Martí i Imma Mayol, han demostrat, com a protagonistes, la seva fallida democràcia tirant endavant un projecte rebutjat, en no ser votat, per la majoria de la representació política, en quatre Plenaris del Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i en dos Plenaris de L'Ajuntament de Barcelona, i per més de la meitat de la població de Barcelona. La tala de les alzines ha arribat a ser notícia a indrets europeus que manifesten el seu desacord i no entenen com partits ecologistes i d'esquerres poden gestionar i executar accions contra la natura.
L'estrall ha estat fet, i està a punt de ser irreversible. Restarà en la llista de greuges de la classe política governant a Barcelona, i no tindrà retorn si arriba a estar totalment consumat . La ciutadania, i concretament les associacions i les persones que han donat suport a la conservació de l'alzinar, esperançades en les fonamentades accions judicials, han constatat la dura realitat de que cap jutjat ni fiscalia ha primat el medi ambient front l'especulació, arxivant el cas per sentenciar que no ERA DELICTE ECOLÒGIC. I així, amb la impunitat del fort HA ESTAT DESTRUIT L'ALZINAR DEL TIBIDABO.
La natura assassinada es rebel·la
Cada arbre que l'home destrueix recorda qui l'ha destruït
Barcelona, 30 d'abril 2008
|
SOS Tibidabo
8 de diciembre 2007
"Al pulmó de Barcelona,... un illa verda anomenada Tibidabo.
El nucli d'un centre molt petit... essencial com és. Barcelona necessita respirar, i estaria necessari no prendre als barcelonins l'oportunitat de pujar i sentir-lo amb els seus arbres. Si bé es cert que pugem poc també es cert que la terra que ens queda cal protegir-la. No pugem més, però ni hi deixem d'anar, generació rere generació, amb familiars o amics que arriben del estranger... i el de menys, es entrar-hi al parc.
El viatge es fer el camí, caminar, pujar a la antiga "funicular"...
Explicar la memòria de com era tot abans, els avis, i la nova foto a l'entrada da Catedral amb els que hi som avui... hi ha tantes al llarg de la vida, quan permets escapar al costat de casa sense anar més lluny...
Menjar-nos l'entrepà asseguts a taula, vora els arbres, entre raig de sol... i deixar-se estimar per la terra.
Està bé com és, nostra i amb identitat de llegenda. De vida d'orgull d'alzines que ens regalen la frescor en l'aire d'un nou dia.
Anar-los a visitar com son com caldria, a la antiga, amb pau i tranquil·litat es difícil, ja que ens han tret els horaris depenent de llums i sorolls, i es que a més, no et deixen trepitjar fulles esta PROHIBIT un cop ets a dalt!!!! passejar entre els arbres diuen que no es pot a la cota 500, també cal abandonar el gos?,... Però es clar , volen fer les atraccions més grans,... i per això decideixen arrencar-te les arrels que no podem trepitjar i lliurar-te branques de neó al aire, per omplir-nos la vista de llumetes que s'encenen i apaguen, envoltades d'un música de ludopatia consumista.
Volen talar-nos els boscos!...sí! fer-nos ombra de metalls de poder de formigó, i així després d'un temps, i han decidit començar per aquí!... després, quan ningú se'n recordi o ens considereu suficientment esgotats de recórrer a la justícia per exigència a una legalitat que vosaltres trepitgeu constantment... decidireu fer un altre caminet, i per ombra un voltant de casetes més, i clar, zones blaves de quitrà, i aprofitarem una mica més allà i.....
Ahhhh!!!!!!
Prou.
Prou.
No és una casualitat que jo sigui aquí, i es que el monstre és a tot arreu... petit granets de sorra... sobre els que volen centenars i milers de papallones arreu del mon.
Els arbres no estan malalts, ni mereixen estar condemnats a mort per ningú...
Absolutament per ningú. Viuen... i els devem la vida.
Qui estima la vida o la destrueix.
Vida es Terra.
T'estimo Mare.
Donamenergía.
Entre totes les races, en totes les arrels, entre totes les pregaries, entre totes les llengües, entre tots els arbres, entre totes les societats, entre totes les vores de la mar...
Escolta...."
Dones Viudes de la Terra de Collserola
Gràcies per sentir-ho, gràcies pels moment, la feina feta, i somiar-ho tan obertament, també a la nostra manera. Creant realitats en TERRA que ens diuen està prohibida, saltar-vos les normes que no fan mal i respecten.
Tot el meu coratge en ser sensibles i no perdre mai l'esperança de que tot es pot salvar.
Que no ens puguin dir mai que les maneres ens van fer perdre la raó.
Sumar realitats es possible, cerco la manera....
... i Dones al Carrer implicades,... "bub-glub, bub-glub". També les que no hi eren entre cants de Sirena. |
<volver al índice |
|
|
